Judit Martí
CINEMA BÈL·LIC
El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic que centra la seva història en guerres, va ser un dels gèneres més actius durant l’edat d’or.
La seva principal característica és mostrar l’ambient trist de la guerra, les seves conseqüències, les persones que la viuen, la seva història… En totes les pel·lícules surten armes, bombes, sang, destrucció, pobresa, fam…
Apareixen sentiments com dolor, drama, supervivencia…Normalment aquestes pel·lícules mostren els problemes que els personatges han de superar per sobreviure.
Son eines de denúncia social, aquest tipus de pel·lícula permeten i van permitir, mostrar als públics tota la situació de crisi a causa de les guerres i mostrar el que en realitat estava passant en altres llocs i en el seu propi país, amb l’objectiu de fer reflexionar sobre totes aquestes situacions. També serveixen com a propaganda, ja que permeten que es transmeti la idea de que certs països son els “bons” i altres son els “dolents”. A més a més permitia motivar als soldats i persones civils a seguir lluitant.
Després de la guerra el cinema bèl·lic perd la seva força i no es torna a veure fins als anys 60. Després de la guerra de Vietnam aquest tipus de cinema torna a caure i finalment torna a ressorgir als anys 80, al principi amb pel·lícules més properes a l’aventura en les quals l’heroi americà sempre creu que està fent el correcte i acaba aconseguint el que vol. Als anys 90 surt una nova corrent i aquests nous tipus de pel·lícules observen la guerra d’una manera diferent, es centren en les seves conseqüències d’una manera més cruel, es centra en el soldat, el qual es mostra com una persona i no com un heroi, amb pors, sentiments i molts dubtes morals sobre el que està passant.
Dins les pel·lícules bèl·liques existeixen diferents subgèneres com per exemple el d’aventures, d’autor, històric, de propaganda, d’espais, còmic, documentals…
Uns exemples d’aquest tipus de pel·lícules que hem vist han sigut:
- Apocalipsis: La primera y segunda guerra mundial
- Stalingrado
- El gran dictador
- Mujeres en la guerra
Apocalipsis és un tipus de pel·lícula on es veu la guerra com és en realitat ja que són un recull de vídeos fets per reporters de guerra. Stalingrado també és una película realista però els protagonistes no son persones reals, com en el cas d’Apocalipsis, sinó que són autors, una cosa que em va sorprendre d’aquesta pel·lícula és que no mostra els alemanys nazis com si fossin els dolents, tots els soldats son persones normals que només volen tornar a casa i la majoria no sap ni que està passant. El gran dictador és una pel·lícula amb una finalitat cómica i fer crítiques socials exagerant molt les característiques de l’època, com per exemple el caràcter de Hitler, o les conseqüències que van patir els jueus. I finalment, mujeres en la guerra és un documental bèl·lic actual de la guerra de Siria. Ja que en la gran majoria de pel·lícules bèl·liques i en molts altres gèneres, les dones no tenen el paper que realment van fer. I en aquest documental es mostra perfectament amb videos reals gravats per un reporter de guerra com les dones tenen el mateix paper en les guerres que els homes.
Personalment, m’han agradat aquestes pel·lícules, algunes més que altres, les que més m’han agradat han sigut Apocalipsis i Stalingrado, trobo que arriba un moment en el qual penses que tu també et trobes allà dins. Crec que és una eina molt bona per mostrar el que va passar ja que fa la impressió que va ser una cosa molt llunyana però en realitat els nostres avis ho van viure. I no és una cosa que només hauria de sortir en els llibres d’història.
