CINEMA DE TERROR

Aquets dies hem mirat algunes pel·lícules de terror antigues, en aquestes pel·lícules que hem mirat hem comprovat que una de les parts mes importants de les pel·lícules de terror son les bandes sonores, si treiem la musica de les pel·lícules, espot comprovar que no fan la mateixa por. Le banda sonora utilitza sorolls estridents i molts cops sorolls d’insectes.

En les pel·lícules d’aquest gènere, predominen els colors vermells i negres, sobretot en el vestuari dels dolents, i molts cops hi ha poca il·luminació. Normalment, en els llocs que mes por transmeten, el protagonista de la pel·lícula acostuma a anar-hi sol.  

En moltes ocasions, els personatges dolents tenen alguna malaltia mental o algú els hi ha fet alguna cosa dolenta i busquen venjança.

Al llarg de la història del gènere de terror s'han pogut detectar una sèrie de plans i patrons que es repeteixen des del cinema de terror clàssic fins a l'actualitat. Els plans més utilitzats per les pel·lícules de terror son:

Pla general: Permet una visió general de l'escena (l'espai on es desenvoluparà l'acció)

Pla ombrívol: Juga amb la il·luminació de l'escena, es percep el perill però no es veu amb claredat.

Primer pla: Permet captar a la perfecció les faccions del personatge (mostra les seves emocions: por, tensió...)

Pla primeríssim: Primer pla portat a l'extrem (sol indicar una escena de perill immediat, una escena de lluita, un personatge amagat a punt de ser descobert...)

Pla picat: Permet veure una visió de dalt a baix (un exemple seria l'escena d'un assassí observant de peu la víctima que està a terra ferida i a la qual està a punt de matar)

Pla contrapicat: Permet una visió de baix a dalt (un exemple seria l'escena esmentada pel pla picat però des del punt de vista de la víctima a punt de ser assassinada mirant al seu assassí)

Pla subjectiu: Permet veure una visió subjectiva del personatge (l'espectador veu a través dels ulls del personatge, com si fos el propi personatge)

Pla en moviment: La càmera acompanya al personatge en el seu desplaçament, permet jugar amb el temps de les llargues preses esmentades anteriorment (l'espectador es posa a la pell del personatge).

Per acabar, no son pel·lícules que et mantenen en por constant, sinó que fan ensurts puntuals i totes les pel·lícules de terror segueixen els mateixos tòpics de les pel·lícules antigues d’aquest gènere. 

Pol Margalef Peret

Judit Martí     

CINEMA DE TERROR

Definició: 

El cinema de terror és un gènere cinematogràfic, un dels més veterans, que es caracteritza per provocar al espectador sensacions de por, disgust, repugnància, incomoditat i preocupació entre altres.

Característiques:

Les pel·lícules de terror agafen elements de la literatura, com els mites i les llegendes.  També de la tradició oral d’explicar contes de por desenvolupades per les societats rurals de totes les cultures.

D’aquí sorgiran els elements i els personatges bàsics amb les seves pròpies característiques utilitzats en moltes pel·lícules d’aquest gènere, com els llops, els vampirs, els homes llop, els fantasmes, les bruixes, els zombis, mòmies, extraterrestres, monstres, dimonis, psicòpates, persones amb deformacions...

Una de les senyals d’identitat d’aquest gènere és un ús escàs de la il·luminació, que moltes vegades s’inspira en la pintura romàntica alemanya del segle XIX, que es caracteritza per el recurs del clarobscur, els contrastos de colors i les ombres.

Els espais on es reprodueix l’acte de terror sol ser de nit i en un lloc abandonat, com un cementiri, un castell antic, una casa abandonada, un bosc, unes ruïnes, espais tancats...

Mai falta una banda sonora que toca músiques inquietants o incomodes, junt a uns efectes de soroll desagradables com per exemple, una tempesta, insectes, sorolls que no saps d’on venen, crits de gent...

Una altra de les característiques fonamentals és la sang.

Si ens hi fixem també hi ha molts moviments de càmera i molt ràpids perquè l’espectador no vegi ben bé que està passant i provoqui més ansietat.

Categories:

-          Sinistre: S’utilitzen objectes quotidians i el que ho fa aterrador és que no es pugui explicar de manera adequada. És una experiència estranya d’involucrar objectes habituals en contextos que no son propis, la por sorgeix a partir de saber que alguna cosa està malament.

-          Slasher: Aquesta paraula ve de l’anglès i significa apunyalar. Un dels principals aspectes que identifica aquesta categoria és el psicòpata assassí, normalment un és un personatge que fa els crims per la exclusió social, per una pèrdua o per venjança. Les seves víctimes acostumen a ser adolescents sols i sense cap tipus de protecció, preferentment dones. Apareixen molts ganivets, destrals i l’assassí porta una màscara.

-          Psicològic: L’estructura d’aquesta categoria es basa en les pors dels personatges, busca que els espectadors s’identifiquin amb el protagonista. La idea principal és que l’audiència no pugui distingir entre si el que passa a la historia és real o està a la ment dels personatges. S’utilitzen components com una musica tètrica, paisatges o situacions estranyes que afecten mentalment al públic. L’element fonamental del terror psicològic és arribar a la part inconscient de la personalitat de l’espectador.

-          Gore: Aquesta paraula significa visió de sang, també es pot traduir com ruixar o esquitxar. En aquest tipus de pel·lícules es mostra la violència sobre el cos humà d’una manera extrema. En les seves temàtiques es mostren comportaments humans extrems com el sadisme, masoquisme, pedofília, zoofília, antropofàgia... El més important no és la trama sinó l’atractiu que produeix les escenes sanguínies i la agressivitat extrema. Apareixen moltes escenes amb alcohol, drogues, sexe, sang... La mort es pren com una cosa còmica i agradable.

-          Fantàstic: Aquesta categoria entra en el territori de lo sobrenatural, lluny de la realitat. Apareixen personatges que realment no existeixen com homes llop, vampirs, bruixes, monstres... La màgia i els poders sobrenaturals son primordials.

Principis:

El cinema de terror va néixer junt amb el mateix cinema. La primera pel·lícula va ser un curt anomenat “la llegada del tren” l’any 1896. El mateix any també es va fer la primera cinta de terror que va ser “la mansión del diabló” dirigida per Georges Méliès. Estrenada per primer cop a Paris. És un curt de tres minuts de terror que vist des del punt de vista actual sembla un reat humorístic.

web grafia

https://www.ecured.cu/Cine_de_terror

http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/blog/alumnos/trabajos/14272_13695.pdf

https://es.slideshare.net/plon/cine-de-terror-presentation

https://www.fotogramas.es/noticias-cine/a3034444/de-nosferatu-a-annabelle-breve-historia-del-cine-de-terror/